A l’altre punta del bar, un home, seu al costat de la que aparenta ser la seva dona. Ni es miren. No parlen. Ell amb un cafè. Ella, cafè amb gel. Solitaris però acompanyats. Uns quaranta anys aproximadament. Ben vestits. Ella amb vestit negre estret. Ell amb camisa i corbata. Ell observa al seu voltat i la veu.
Endinsada cada cop mes en la seva lectura no s’adona que ha deixat de creuar les cames. Ara esta amb les cames en paral·lel. Els genolls es toquen, però els turmells resten una mica separats.
Ell la mira, amb dissimulo, amb por que la seva dona el miri.
- Quina mena de llibre deu llegir? – em pregunto.
El cambrer passa per el costat de la jove del llibre. Aixeca un segon la vista. Mira al seu voltant. Veu al home com la mira. Es miren. Ell deixa de mirar i es centra en el seu cafè. El remena. Treu la cullereta. La torna a ficar. Remena de nou. Es nota que esta nerviós però la seva dona ni s’adona.
- Que deu d’estar pensant la seva dona?
La dona del vestit negra te la mirada perduda cap a la barra. Suposo que deu mirar la cambrera amb enveja. Jove, d’uns 25 anys. Amb els pits ben fermes. Unes cames llargues y estretes. Cintura increïble. Un cul de enveja.
Es torna a endinsar en el llibre. A estones mira per sobre del llibre cap al home. Veu que la mira. Juga amb els seus llavis. Se’ls mossega. Treu la llengua i se’ls llepa. Juga amb el seu cabell fent rinxols.
Ell la mira fixament. Comença a suar i treu un mocador de la butxaca de la camisa. S’eixuga la suor.
Obre lentament les cames, poc a poc. L’ambient s’escalfa. Juga amb les cames...les obre, les tanca.
Continua mirant.
Bec un glop del meu refresc.
Ara es miren fixament. Ella es toca el pit lentament. Em veu, però no l’importa.
Miro per sota la taula. A ell se li nota el paquet. Comença a excitar-se.
Ella també ho veu i somriu.
Baixa la mà fins les calces. Esta cada cop mes oberta de cames. Aparta les calces grises, es toca. Puja la mà. Es llepa un dit. La baixa. L’endinsa al fons del seu sexe. Tanca els ulls de plaer.
Ell no s’aguanta, es toca. Es descorda el texà i es toca.
Treu el dit.
Ell segueix tocant-se.
La mira.
El mira.
Es miren.
Ella riu, s’aixeca i marxa.
Ell mira la seva dona. Ara amb passió. Ella se’l mira, no sap que passa. Deixa un bitllet sobre la taula, agafa la seva dona per el braç i se l’endu corrents.
Qui sap si aquella nena de 14 anys, acaba d’arreglar una relació que feia ja temps que es donava per perduda.
Aquella tarda, la dona del vestit negre recuperava al seu marit.
Belén M.
RSS Comentarios
escrito por Juan, agosto 17, 2009
Ya te queda nada para el viajecito eh
escrito por JPelirrojo, agosto 18, 2009
Ya queda nada para que me vaya, sí, pero si hay wifi (y ya me encargaré de encontrarla, me seguiré pasando por aquí
sencillamente que imagino que será cada más tiempo!
