La llum de l'habitació era tenue, bastant apagada per el meu gust.
Tot restaba en silenci.
Jo el miraba.
Ell tenia la mirada perduda.
La sang li corria coll aball.
Si, potser m'havía pasat amb aquell cop de puny.
Jo tremolosa, la veu no em sortia.
Se sent un brunzit molt fort i m'espanto.
Corro fins la cuina, agafo un ganivet, el mes gran.
Camino lentament cap a l'habitació.
Em mira, pero resta immobil.
Alço les mans, j
untes, sobre el meu cap, empunyant el ganivet.
El miro.
Em mira.
El mato.
Tot el llançol ple de sang.
Les parets plenes de sang.
Jo al seu costat, abraçant al meu marit.
Nomès volia oblidar l'amor que per ell sentia.
I així va ser com, em vaig adonar, que el seu amor, estaría en mi per sempre.
Belén M.
Agregalo como Favorito
Compartir
Enviar email
Hits: 392
Comentarios (0)
RSS Comentarios
Escribir comentario
